Société
Education
Linguistique et littérature
Cours d'été
Hizkuntza gutxituak globalizazio testuinguruan: zergatik? zertarako?

Hizkuntza gutxituak globalizazio testuinguruan: zergatik? zertarako?

17.Juil - 18. Juil, 2023 Cod. G12-23

Description

Globalizazioaren dinamika negatiboek eragindako beste esparru batzuek bezala, kultura eta hizkuntza gutxituek ere ez diete haren ondorioei ihes egin. 

Nola egin diezaiokegu aurre hizkuntza gutxituen galerari? Zergatik eta zertarako suspertu hizkuntza gutxituak mundu globalizatu batean? Galdera hauei erantzutea da ikastaro honen asmoa eta, bide batez, euskararen eta beste hizkuntza gutxituen gaineko aldekotasuna bultzatzeko diskurtso-multzo zabalagoa sortzea.

Begirada zabala emango diogu hizkuntza gutxituak suspertzeko gakoei, bai Euskal Herrian, bai beste herrialde batzuetan. 

Lire la suite

Objectifs

Euskararen eta munduko hizkuntza gutxituen berri ematea euskal gizarteari, zehazki, euskalgintzari.

Mundu globalizatuan hizkuntzak babestearen garrantzia eta beharra agerian jartzea.

Hizkuntza gutxituen (euskara barne) aldeko motibazioak eta dinamika berriak hausnartzea.

Hizkuntza gutxituen aldeko diskurtso berria ehuntzea eta eragileen arteko sarea sendotzea.

Activité s'adressant à

  • Public en général
  • Étudiants universitaires
  • Étudiants non universitaires
  • Professeurs
  • Professionnels

Organisée par

  • Garabide Elkartea

En collaboration avec

  • Kultura eta Hizkuntza Politika Saila

Programme

17 07 2023

09:00 - 09:15

Erregistroa / Registro

09:20 - 09:50

Inauguration institutionnelle. Ordre d'intervention:

  • Iñaki Martinez de Luna Perez de Arriba | Garabide Kultur Elkartea - Lehendakaria
  • Miren Dobaran Urrutia | Gobierno Vasco / Eusko Jaurlaritza - Hizkuntza Politikarako Sailburuordea
09:50 - 11:30

“Hizkuntza gutxituen gaur egungo pertzepzioa“

  • Asya Zayzaoui | HUHEZI - Ikertzailea
  • Xan Aire Hasket | Plazara - Kidea
  • Jone Miren Hernández García | UPV/EHU - Irakaslea
11:30 - 12:00

Pause

12:00 - 13:30

Table ronde: “Hizkuntza gutxituen gaur egungo pertzepzioa (II)“

  • Kike Amonarriz Gorria | Euskaltzaleen Topagunea - Lehendakaria
  • Gualberto Quispe | Instituto de Lengua y Cultura Quechua - Elkarteko kidea
  • MIriam Viviana González Garzon | Caucako Plan de Vida nasa proiektua - Kide ohia
15:00 - 17:15

“Hizkuntza gutxituak, zergatik/zertarako suspertu: errelatoak mundu globalizatuan“

  • Yazmin Yadira Novelo Montejo | Yuuyum - Koordinatzailea (Participer via le zoom)
  • Idurre Eskisabel Larrañaga | Euskalgintzaren Kontseilua - Zuzendaria
  • Marleen Haboud | PUCE Unibertsitatea - Irakaslea (Participer via le zoom)

18 07 2023

09:00 - 11:30

“Nola suspertu hizkuntza gutxituak globalizazio-testuinguruan?“

  • Michelle Daveluy | Université Laval - Irakaslea
  • Laurence Alain | Université Laval, Maîtrisante en anthropologie (Participer via le zoom)
  • Jon Sarasua Maritxalar | HUHEZI - Irakaslea
  • Itziar Idiazabal Gorrotxategi | UPV/EHU - Irakaslea
11:30 - 12:00

Pause

12:00 - 14:30

“Gako-ideia batzuk hizkuntzak biziberritzeko “

  • Sandrina Antunes | Coppieters Foundation - Arduraduna
  • Miren Dobaran Urrutia | Gobierno Vasco / Eusko Jaurlaritza - Hizkuntza Politikarako Sailburuordea
  • Estitxu Garai Artetxe | UPV/EHU - Irakaslea
14:30 - 14:40

Clôture du cours

  • Iñaki Martinez de Luna Perez de Arriba | Garabide Kultur Elkartea - Lehendakaria

Directeurs

Iñaki Martinez de Luna Perez de Arriba

Garabide Kultur Elkartea

Conférenciers

Xan Aire Hasket

Laurence Alain

Depuis sa formation de premier cycle en anthropologie sociale et culturelle à l’Université Laval, Laurence s’intéresse aux dynamiques langagières, aux situations de minorisation linguistique et à l’aménagement langagier, abordant le tout au travers des dynamiques de langues autochtones dans les Amériques. À la suite d’une session d’étude à l’UPV/EHU, Laurence a étendu ses intérêts de recherche aux langues régionales européennes. Pour la maitrise, Laurence a mené une étude comparative sur les réorientations dans les dynamiques de l’euskara en Euskadi et du catalan en Catalogne. En parallèle, Laurence travaille également comme recherchiste consultante pour le Conseil de bande de la communauté innue de Uashat mak Mani-Utenam et a obtenu une charge d’enseignement en transmission langagière à l’Institut Kiuna.

Kike Amonarriz Gorria

Euskaltzaleen Topagunea

Sandrina Antunes

Sandrina Antunes is an Assistant Professor at the Department of Political Science at the Universidade do Minho (Portugal) and scientific fellow at the Department of political science at the Université Libre de Bruxelles (Belgium). She is a Member of the Research center in Political Science (CICP). She holds a Bachelor Degree in International Relations (Universidade do Minho) and a Ph.D. in Political Science (Université Libre de Bruxelles). She has been a visiting researcher at the London School of Economics (2000), at the University of Edinburgh (2010) and at IBEI in Barcelona (2021). She preferentially works on regionalism and nationalism in the EU. She has a particular interest in regional paradiplomacy and lobbying practices by regionalist and nationalist political parties in Europe. Beyond academia, she is a member of the scientific council at the Maurits Coppieters Foundation in Brussels.

Michelle Daveluy

Sociolinguiste et anthropologue du langage, j’ai étudié le français parlé à Montréal (Daveluy 2005) puis le trilinguisme au Nunavik (Daveluy 2008) et au Nunavut (Daveluy 2012a; 2004; Elias & Daveluy 2015; Daveluy & Ferguson 2009; Westman et al 2005) pour ensuite m'intéresser aux enjeux langagiers en milieu de travail, entre autres dans la Marine canadienne (Daveluy 2012b). J'ai proposé l'étude des franco-mobiles (Daveluy 2008), dont ceux qui parcourent le Canada pour travailler dans l’industrie du pétrole (Heller et al 2015). Je collabore présentement avec les Innus de Uashat mak Mani-Utenam pour leur plan d'aménagement linguistique et culturel. Je travaille sur les langues des Autochtones dans les Amériques en lien avec la Décennie internationale des langues autochtones de l'UNESCO 2022-2032 (Schreyer, Granadillo & Daveluy 2022 et Terraza,Tipi & Daveluy 2020). Je me suis aussi intéressée au rôle du public dans des émissions de radio au Québec et en France. Cette recherche a été utile pour revenir sur les liens entre langue (le français) et cultures (française, québécoise, celle des jeunes ou de publics établis de longue date).

Miren Dobaran Urrutia

Idurre Eskisabel Larrañaga

UPV/EHU

Estitxu Garai Artetxe

Universidad del País Vasco

Estitxu Garai Artetxe es doctora en Comunicación Audiovisual y Publicidad y profesora de la Universidad del País Vasco. Anteriormente es Licenciada en Publicidad y Relaciones Públicas y Máster en Comunicación Social. Ha sido investigadora visitante en la Universidad Pública de Nueva York y en Irlanda, en la Universidad de Limerick. Su investigación se ha centrado en las lenguas minoritarias y el feminismo; los principales temas de investigación han sido la publicidad bilingüe y los mecanismos de regeneración patriarcal. Actualmente dirige un equipo que estudia la marca y el branding de los idiomas. Por otro lado, fue miembro del Consejo de Administración de Berria Taldea (2016-2020). Es activista en varios movimientos sociales y también trabaja como analista política en los medios de comunicación vascos: Argia, ETB, ETB2, Euskadi Irratia, Hamaika TB entre otros. Además, en su trayectoria profesional, ha sido consultora de comunicación para diversas empresas y organismos públicos.

MIriam Viviana González Garzon

Marleen Haboud

Jone Miren Hernández García

UPV/EHU

Licenciada en Ciencias de la Información y Ciencias Sociales y Políticas por la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). El año 2005 defendió su tesis doctoral en el Departamento de Filosofía de los Valores y Antropología Social (UPV/EHU) titulada “Euskara, comunidad e identidad: elementos de transmisión, elementos de transgresión”, trabajo reconocido con el Primer Premio Marqués de Lozoya otorgado por el Ministerio de Cultura español. Además de los títulos citados tiene formación de postgrado en los siguientes ámbitos: Cultura Vasca, Género y Políticas de igualdad y Desarrollo Sostenible. Durante varios años trabajó como técnica de investigación social y de mercados en una consultora, y después pasó a desempeñar labores de Técnica de Igualdad en el Ayuntamiento de Tolosa (Gipuzkoa). Es autora de diversas publicaciones y ha tomado parte en diferentes proyectos de investigación. Sus principales líneas de investigación están ligadas a la antropología de la lengua y la antropología feminista. En torno a estos dos ejes ha investigado sobre distintas cuestiones relacionadas con la lengua (euskara), la cultura vasca, la participación de las mujeres, juventud, deporte y tiempo libre.

Itziar Idiazabal Gorrotxategi

UPV/EHU

Catedrática de Filología Vasca (1992) y Colaboradora Honorífica del Departamento de Lingüística y Estudios Vascos de la Universidad del País Vasco (UPV/EHU). Doctora por la Universidad de Ginebra (1983) en el área de Psicolingüística. Forma parte del grupo de investigación ELEBILAB (https://www.ehu.eus/eu/web/elebilab) donde ha dirigido numerosos proyectos de investigación sobre adquisición del lenguaje en niños bilingües, sobre análisis discursivo del euskera y sobre didáctica de las lenguas en programas bi-multilingües (Garcia-Azkoaga & Idiazabal (Eds.) 2015). Ha dirigido 15 tesis doctorales. Es fundadora y miembro de la Cátedra UNESCO de Patrimonio Lingüístico Mundial de la UPV/EHU https://www.ehu.eus/eu/web/mho-unesco-katedra, donde ha publicado recientemente un volumen sobre diversidad lingüística y desarrollo sostenible www.labur.eus/IdiazabalPerezCaurel Es miembro correspondiente de Euskaltzaindia (Academia de la lengua vasca).

Yazmin Yadira Novelo Montejo

Sociolingüista, comunicóloga y música, especializada en comunicación intercultural y para el desarrollo; revitalización lingüística y cultural de pueblos indígenas primordialmente del pueblo maya yucateco. Formulación de políticas públicas lingüísticas. Planeación de estrategias culturales para el fortalecimiento de las lenguas y culturas originarias en el campo de la producción cultural, especialmente la música. Es presidenta de la Asociación Civil Yúuyum y dirige el proyecto U Péekbal Waye' (El movimiento de aquí).

Gualberto Quispe

Jon Sarasua Maritxalar

Garabide elkartea. Huhezi fakultatea

Komunikazio Zientzietan Doktorea da. Kazetaritza eta Soziologia ikasketetan ibilia. Bertsolaritzaren munduan oso gazte hasi zen eta urte askotan bertsolari gisa aritu ondoren, 2000 urtean utzi zion bertsolaritza publikoari. Mondragon Unibertsitatean aritu da hogei urtez, arlo sozioekonomikoan eta kultura arloan. Herrigintzako hainbat alorretan taldeak sustatzen jardun du, Lanki, Garabide, Sorguneak eta Bagara bezalako egitasmoen sorreran. Autoeraketa, gizarte ekonomia eta hizkuntza arloak landu ditu egitasmo horietan, eta berauei lotutako nazioarteko zubiak. Hainbat liburu eta argitalpen egina da hizkuntza nahiz kultura arloan eta gai sozio-ekonomikoetan. http://bdb.bertsozale.eus/web/haitzondo/view/jon-sarasua

Asya Zayzaoui

Asya Zayzaoui es miembro del movimiento cultural amazigh en el ámbito estudiantil, traductora y doctoranda en sociolingüística en la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación de Mondragon Unibertsitatea en Eskoriatza, bajo la supervisión del profesor Jon Sarasua. Su tesis versa sobre la revitalización lingüística de la lengua tarifit (lengua hablada en la región del Rif, al norte de Marruecos), tomando como ejemplo el proceso del euskera. La tesis pretende elaborar un diagnóstico de la situación de peligro en la que se encuentra el tarifit, examinando los factores que determinan la vitalidad o el peligro de la lengua propuestos por la UNESCO y basándose también en el árbol de Jon Sarasua, que ilustra la revitalización lingüística como un proceso articulado. Este diagnóstico se está realizando mediante fuentes bibliográficas, datos y entrevistas en profundidad con académicos y expertos. De este modo, se identificarán con precisión las áreas en peligro y se determinarán las prioridades de revitalización.

Tarifs inscription

Presencialjusqu'au 31-05-2023jusqu'au 17-07-2023
25,00 EUR59,00 EUR
- 84,00 EUR
- 71,00 EUR
- 59,00 EUR
- 71,00 EUR
- 71,00 EUR
- 71,00 EUR
Online en directojusqu'au 31-05-2023jusqu'au 17-07-2023
25,00 EUR59,00 EUR
- 84,00 EUR
- 71,00 EUR
- 59,00 EUR
- 71,00 EUR
- 71,00 EUR
- 71,00 EUR

Lieu de l'événement

Miramar Palace

Pº de Miraconcha nº 48. Donostia / San Sebastián

Gipuzkoa

43.3148927,-1.9985911999999644

Miramar Palace

Pº de Miraconcha nº 48. Donostia / San Sebastián

Gipuzkoa

Objectifs de développement durable

Chez UIK, nous voulons contribuer à la réalisation des objectifs de développement durable (ODD) 2030. Pour ce faire, nous avons identifié les objectifs auxquels nos programmes contribuent. Vous pouvez vérifier les objectifs ci-dessous.

L'Agenda 2030 est le nouvel agenda international de développement adopté en septembre 2015 par les Nations Unies. Cet agenda se veut un outil pour favoriser le développement humain durable sur toute la planète. L'éradication de la pauvreté, la réduction de l'inégalité et de la vulnérabilité et la promotion de la viabilité constituent ses principaux piliers. Il s'agit d'une chance unique de transformer le monde jusqu'en 2030 et de garantir les droits de l'homme à tous.

Objetics de développement durable

4 - Éducation de qualité

Veiller à ce que tous puissent suivre une éducation de qualité dans des conditions d’équité et promouvoir les possibilités d’apprentissage tout au long de la vie. Questions clés : enseignement gratuit, équitable et de qualité, accès égalitaire à une formation supérieure, éducation au développement durable, des installations éducatives adaptées aux personnes handicapées, cadres d’apprentissage sûrs, exempts de violence, inclusifs et efficaces.

Plus d'informations
4 - Éducation de qualité

10 - Réduction des inégalités

Réduire les inégalités entre les pays et en leur sein. Questions clés : promotion de l'intégration sociale, économique et politique de toutes les personnes, égalité des chances, politiques fiscales, salariales et de protection sociale pour l'égalité, migration et politiques migratoires, aide publique au développement, réglementation et surveillance des institutions et marchés financiers mondiaux.

Plus d'informations
10 - Réduction des inégalités